UN NOU PLANTEJAMENT PER A L'EDUCACIÓ ACTUAL

Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las nuevas tecnologias de la información. M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brower.

Ana Gómez Giménez
L20 Noves tecnologies. 2n Magisteri Educació Infantil.


Aquest text tracta sobre un dels fenòmens més importants en els últims anys i que ha suposat una transformació en la manera de treballar, de relacionar-nos i d’aprendre, és el que s’ha anomenat les noves tecnologies.
Aquest fenomen no és tan distint a tots aquells que han anat produint-se al llarg de la història i que han suposat una transformació de la societat, el que passa es que aquestos els tenim ja tan acceptats que no ens donem compte del que suposaren al seu moment. El que interessa als historiadors és saber com la tecnologia ha afectat tant al ser humà com a persona, com a la societat de la que formem part.
En aquest article es fa una reflexió per a entendre aquest fenomen, i es planteja la necessitat d’adoptar una perspectiva històrica per a entendre aquestos canvis.
El primer gran pas per a transformar la societat va ser el llenguatge, la capacitat de parlar, que en permet estructurar y transmetre els nostres pensaments; “la paraula existeix sols quan és pronunciada”. El següent pas va ser la creació dels signes per a representar gràficament la paraula, és a dir, l’escriptura, açò ens ha permet preservar, acumular i transmetre coneixements a la posteritat. Però, un dels problemes de l’escriptura era la lentitud a l’hora de transmetre eixa informació, aleshores va vindre el tercer gran canvi: la creació de l’impremta. Aquest canvi suposà la possibilitat de reproduir i transmetre textos en gran quantitat, cosa que va ser decisiva en les transformacions socials, econòmiques i polítiques.
La quarta revolució i a la que el text fa referència fonamentalment és la dels mitjans electrònics i la digitalització, una nova manera de representar la informació i que actualment estem començant a adonar-nos del canvi que va a suposar per a la societat. Els canvis s’estan produint en aquest moment i depenen de molts factors. Hem de ser conscients que aquestos canvis o transformacions son producte de les condicions socials i econòmiques d’un país en un moment concret; són aquestos contextos els que determinen la creació i desenvolupament d’aquestes innovacions tecnològiques, el marc socioeconòmic és el que afavoreix no sols el seu desenvolupament, sinó també que la societat les utilitze i la seua aplicació a la producció. Tot açò que ens explica el text ho podem definir de manera més global com “societat de la informació”, que és la societat en la que actualment vivim.
En el text també ens expliquen quines són les característiques més distintives de les noves tecnologies, és a dir, la immaterialitat, la interactivitat, la instantaneïtat la innovació, la qualitat d’imatge i so, etc. Totes aquestes característiques fan que la digitalització haja suposat un canvi radical en el tractament de la informació. De totes les dades que ens aporta el text podem extraure una idea fonamental, i és que les noves tecnologies van a canviar les fonts primordials del saber i coneixement que tenim actualment, i açò suposarà un canvi no sols en els nostres hàbits i costums, sinó en la nostra manera de pensar.
Les noves tecnologies han produït un excés d’informació que ens arriba constantment, aleshores hem de estar contínuament al dia d’allò que sorgeix nou per a no ser una analfabets digitals. Hem de ser capaços de saber seleccionar la informació rellevant i ajudar als nens a estructurar les idees, extraure allò que realment ens interessa i no deixar-se manipular per els interessos que controlen eixos mitjans. És ací on l’educació té un paper fonamental i deu donar resposta a eixos problemes.
Altra conseqüència de les noves tecnologies és que la necessitat de que transmissor i receptor coincidiren en el temps i l’espai per a realitzar activitats ha desaparegut. No obstant, una altra característica que tenen les noves tecnologies és la possibilitat que l’emissor i el receptor interactuen i intercanvien missatges; açò dona lloc a comunitat virtuals formades per individus que no sols consumeixen informació sinó que tenen interessos comuns i produeixen i distribueixen informació, com a mitjà de comunicació més còmode i econòmic.
En molts documents, estudis, congressos, etc. destaquen de manera clara que en la societat de la informació, els canvis es produeixen a tal velocitat que les persones sols podrem adaptar-nos si ens convertim en una societat d’aprenentatge permanent. Els canvis son tan ràpids que les formes tradicionals de formació inicial no poden donar resposta a totes les necessitats que sorgeixen.
Necessitem una formació continuada, adquirir unes habilitats i coneixements nous i uns mecanismes adequats per que aquestos arriben a tot el món, aleshores el paper de les noves tecnologies en aquest punt és fonamental per a oferir eixa formació.
Els rols dels professors i els alumnes han d’adaptar-se als canvis, els estudiants han de tenir un paper més actiu en la seua formació, i les noves tecnologies seran utilitzades com un mitjà on es realitzaran processos d’ensenyament-aprenentatge.
Alguns autors més entusiastes consideren que la institució escolar té les hores contades, ja que l’aprenentatge està en tots els llocs i per a tot el món, aleshores pensen que és necessari un canvi radical i hem de deixar que siga la xarxa la que ens proporcione el nostre aprenentatge. Aquesta idea que ens pot parèixer un poc exagerada, però és més real d’allò que podem pensar, i es basa fonamentalment en arguments de tipus econòmic i no per la qualitat dels resultats.
Hi ha altres plantejaments més seriosos en els que no es parla de la desaparició de l’escola, sinó d’altres entorns d’aprenentatge. La xarxa no sols servirà com vehicle per a fer arribar als estudiants materials d’estudi, sinó també per a crear canals de comunicació entre professors i alumnes i, el que és més necessari actualment, entre els mateixos alumnes. Aquesta nova visió ha propiciat l’aparició de nous tipus d’institucions educatives, com és la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).
També el paper del professor va a canviar, ja no és l’ única font d’ informació, sinó que ha de convertir-se en un facilitador i guia sobre les fonts apropiades d’informació, ha de ser creador d’hàbits i habilitats en la busca, selecció i tractament de la informació. El mestre ha de utilitzar i ajudar als estudiants a utilitzar-los com una eina més al servei de la seua formació.
Els materials d’ensenyament-aprenentatge es presentaran de distinta forma; les bases de dades en línia, les biblioteques electròniques, etc. són noves maneres de presentar la informació i accedir al coneixement, que superaran els manuals, els apunts, l’explicació oral i la pissarra. Açò ha originat l’aparició d’un nou mercat de materials formatius en suports tecnològics que ha originat un nou concepte: “edutainment”, una mescla entre educació i entreteniment.
Com a conclusió el text ens fa unes reflexions sobre la desaparició de l’escola com a font primària d’informació. Les noves tecnologies estan canviant la nostra manera de treballar, de relacionar-nos, de passar el temps lliure i de la manera de percebre i relacionar-nos amb la realitat i nosaltres mateix. Aleshores l’educació en la societat de la informació ha de ser un factor d’ igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat. Hem d’evitar que les noves tecnologies augmenten les diferencies socials existents.
Una vegada llegit el text me n’he adonat de la quantitat de coses que he desconegut sobre la importància de les noves tecnologies i les seues possibilitats. L’autor del text ens ha presentat la realitat actual de la societat de la informació on vivim d’una manera clara i sense utilitzar termes abstractes.
Fins ara sempre havia pensat que l’escola era el mitjà d’ informació fonamental i necessari per a transmetre coneixements, però després de llegir el text veig que la realitat i la societat on vivim ens porta a altres maneres d’aprendre, i és fonamental que nosaltres, futurs mestres, ens adaptem i formem en les noves tecnologies i els nous mecanismes per obtenir informació. No és suficient que tinguem coneixements sobre el funcionament de les noves tecnologies i els canvis que aquestes comporten, hem d’aprendre a utilitzar-les, incloure-les com una eina més de treball, i tenir una formació constant en aquestes.
Un dels problemes que jo considere que pot produir aquestos canvis és que s’accentua d’una manera més clara les desigualtats existents en el món actual, fa que els països més desenvolupats avancen de manera més ràpida però, per altra part, aquells països mes pobres o amb un nivell socioeconòmic més baix es separen molt més. És en aquest punt on crec que devem plantejar-nos que és el que podem fer nosaltres per a que les noves tecnologies ens apropen a tots i ens oferisquen les mateixes possibilitats d’igualtat social i desenvolupament.
L’educació és el motor fonamental dels canvis produïts en les societats; la llibertat i la igualtat social és la que permet evolucionar les societats, aleshores, pense que hem d’aprendre a utilitzar les noves tecnologies com eixa eina fonamental per a que els canvis es produisquen de manera progressiva i amb igualtat de condicions per a tots.
No crec que la institució escolar estiga en perill de desaparició a causa de les noves tecnologies, però si que crec que el que està canviant és la manera de produir-se eixe procés d’ensenyament-aprenentatge i els rols que fins ara han tingut el mestre i l’alumne.